Aquest cop sí: missió impossible

Després de les remuntades, el SM no va poder amb el Cerdanyola. La força d’aquells dies va desaparèixer a la final de tercers. Les baixes i la qualitat del rival deixen el Ribes a les portes de l’ascens, però pendent del telèfon.

El Cerdanyola arribava a Ribes en un moment dolç. L’equip del Vallès només havia perdut un partit a la segona volta i s’havia imposat a la difícil pista del Laietà per accedir a la final contra el Ribes. Calia fer una eliminatòria perfecta per plantar cara a un equip que exigiria molt. Però això de jugar 4 partits en 8 dies té els seus riscos, i el Ribes havia perdut el capità Rafel Rius a l’eliminatòria contra el Sant Narcís. A més, Guille Franco seguia de baixa i Òscar Guiu tampoc hi seria. I l’Adrià Villar tampoc podia afrontar en condicions el segon partit de la final. Tot plegat, sumat al fet que aquest segon partit es jugaria com a visitant, no convidava a l’optimisme.

A més, l’equip havia de fer una cosa que no havia fet en tot l’any: guanyar del màxim possible. Aquest cop no hi havia una considerable renda de punts a recuperar, sinó que s’havien d’anar esgarrapant punts a cada acció per afrontar amb garanties la tornada. I tot i el bon inici (5-2), ja de seguida es va veure que davant hi havia un rival molt dur. El Ribes li va aguantar el ritme els primers 10 minuts, però ni la defensa podia imposar-se a l’atac visitant, ni tampoc el rebot. La sortida al segon quart va servir de primer avís: parcial de 0-11 i primeres sensacions de debilitat. Els pivots visitants estaven massa còmodes i quatre exteriors ja havien anotat de 3. La reacció va trigar a arribar, i d’un 25-38 es va passar a un 33-38 al minut 20.

Calia fer una bona sortida al tercer quart, però el número 34 rival va començar el seu recital. Primer, dos triples seus van atenuar la remuntada ribetana (42-46, minut 23), i després, 9 punts més – amb un altre triple inclòs – van liderar el parcial definitiu de la final: 0-14 en en quatre minuts. Dutxa d’aigua freda pel Ribes, que començava a notar a les cames i al cap la manca de rotació. A partir d’aquí, el Cerdanyola es va fer amb el partit, va poder córrer i ampliar l’avantatge fins al 59-80 – després del cinquè triple del 34. El Ribes ho va intentar, remuntant fins als 14 de diferència final (68-82).

A l’endemà, l’equip va fer un partit més seriós en defensa, però el desencert i el cansament van impedir posar nerviosos els locals. El 31-19 del segon temps feia preveure el pitjor, però els ribetans van tirar d’orgull i van aconseguir tractar de tu a tu al rival fins al final, tenint fins i tot l’opció d’empatar el partit a l’última possessió (56-53).

La derrota cedeix més opcions de pujar de categoria al Cerdanyola i deixa el Ribes pendent de rebre una trucada de la Federació.